7 de abril de 2013

A la ciutat

Aquestes són algunes de les il·lustracions per al meu primer llibre autoeditat A la ciutat.

Després de gairebé 10 anys vivint a una ciutat com Barcelona, se'm repeteixen imatges, sobretot al matí ben d'hora quan vaig a treballar. Cares adormides, tristes, cansades, resignades o aliviades per no ser una d'entre els milions de persones que es troben en situació d'atur o, en el pitjor del casos, en situació d'exclusió social. En una societat orientada a la producció i al consum, on el treball reproductiu i de cura de les persones no està valorat socialment, la major part del nostre temps el dediquem a produir, sovint fent feines mal remunerades, en situació precària o que no ens agraden. En el context d'una crisi provocada pels poders d'un sistema capitalista globalitzat i d'implementació de polítiques públiques de marcada tendència neoliberal, les persones perdem valor en tant que persones, passem de viure a sobreviure, i esdevenim únicament una peça més dintre de la gran maquinària de producció. I, durant aquest temps, interiorment deixem de ser.

                                                                                                                                                   


3 comentarios:

  1. Hola! Cómo estás?
    Me llamo Jose, conozco a David, sigo su blog. Me han encantado tus ilustraciones, el texto introductoria es realmente muy acertado. Ahora que el sistema se hunde dónde están aflorando todas las terribles injusticias en las que vivíamos sólo nos queda emocionarnos por las cosas no tangibles. Me han recordado a un documental que se llama "Mercado de futuros", de Mercedes Alvárez, no sé si lo conoces, mismo tema, diferente tono, ella habla de esos lugares sin alma desprovistos de lo humano, dónde prevalece la codicia y la avaricia. También, me han remitido a las últimas imágenes de "El eclipse" de mi amado Antonioni, dónde esos lugares sin vida, escenarios de la no vida, que ya no no son lo que son para dar paso a un tiempo detenido, a un tiempo vacío... Un abrazo!

    ResponderEliminar